El viernes por la mañana amaneció así Lleida. Levanté la persiana y no veía el edificio de enfrente. Al igual que la piscina fue mi mejor amiga durante el verano, creo que la Niebla se va a convertir en una amiga (a veces incómoda) que según los entendidos me acompañará hasta abril durante casi cada día. Pues nada, preparados para convivir!
domingo, 29 de octubre de 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Nene!!
Ti hauras d'acostumar, perquè en aquest viatge que acabes d'encetar serà una de les teves companyeres durant alguns mesos!! Però tranquil que un si acaba fent, però costa!!jeje
Una abraçada
ja t'ho vaig dir que t'hauries d'acostumar a buscar entre la boira!! però no pateixis que li dona molt d'encant a tot.
petonets!
Jose!!!
Ja et vaig advertir quan vas arribar a Lleida que la calor de l'estiu era relativament proporcional a la boira de l'hivern. No pateixis, sobreviuràs. Després, la trobaràs a faltar i tot, t'ho dic jo.
Un petonet i cuida't, tot i que ja et veig totalment aclimatat!!
muaks,
Àrit
Publicar un comentario